El Banc dels aliments és especialista en la distribució d’aliments.
En la seva fundació ara fa 26
anys, el Banc dels aliments es va posar a disposició de les entitats
benèfiques, amb una voluntat
El 2009 l’augment de la demanda
va ser creixent, els beneficiaris sol·licitants entre 2008 al 2009 varen
doblar. I és per això que el 2009 es va llençar el Gran Recapte com a crida a
tota la societat catalana a participar de forma solidària a ajudar als més
necessitats. Els resultats varen ser espectaculars, constatant que els catalans
són solidaris i actualment ja representen el 10% de les entrades d’aliments al
Banc.
Els rostres de la pobresa han canviat
La pobresa no es pot reduir a una
noció econòmica: la de les famílies que estan per sota del 60% de la mediana de
la renda que a Catalunya representen més del 20% de la seva població . És per
això que la mateixa Comissió Europea ha proposat recentment un nou mètode de
valoració la del AROPE (At Risk Of Poverty and Exclusion = Risc de Pobresa i
Exclusió), en la que ho complementa amb una enquesta que inclou elements
subjectius d’exclusió i formes de pobresa. El problema és que es mesura allò
que es pot mesurar, no allò que realment compta. I qui ho coneix són les
entitats benèfiques i els serves i municipals locals d’assistència social.
La realitat de la pobresa és
multiforme, ja que inclou la dificultat de disposar de recursos essencials, com
l’aigua, la sanitat, l’educació o l’habitatge, però també els drets a la seguretat, el respecte dels
drets del home o la participació en la democràcia. Això ens fa molt difícil per
nosaltres que hi estem a prop comprendre aquest món tan multiforme i variable.
Es pot parlar de pobresa econòmica en la que es te en compte l’atur, , però
també de pobresa alimentària, aquella que ens defineix, de pobresa energètica,
pobresa educacional pels més joves, variable segons barris o escoles, pobresa
en el treball amb baixos salaris o el treball a temps parcial mal remunerat, de
la pobresa en la formació dels caps de família i fins i tot pobresa de la
soledat o la dels accidentats de la vida: malalties, addiccions o dependències.
El 1988, als inicis del Banc dels
Aliments el grup més important de demandants eren les viudes ja que tenien que subsistir amb el 60%
de reversió de la jubilació del marit . Al incorporar-se les dones al
treball assegurat aquest grup s’ha anat reduint. El 2007 les dones de més de 65
anys encara representaven el percentatge més alt de risc de pobresa, quan avui
ja se situa al mateix nivell que els altres grups. Els joves de menys de 16
anys al llarg dels anys han assumit un % important de risc de pobresa, però actualment
els joves tant pel que fa als homes com a les dones assumeixen el lideratge de persones
a sota del nivell de la pobresa.
Les causes de la pobresa són multiformes: no es pot simplificar.
La manca de feina, l’atur és un
de les causes més visibles, però el 2007 estàvem en taxes properes al 17% i la
crisi encara no havia atacat de ple. La pobresa no es pot reduir a una noció econòmica
amb indicadors globals. Es mesura allò que es pot mesurar no allò que
realment cal tenir en compte.
La Comissió Europea ha establert
un nou indicador, el AROPE. (At risk
of Poverty & Exclusion = Risc de pobresa i exclusió social). En aquest cas Inclou
en l’enquesta de condicions de vida, la baixa intensitat del treball i la
privació material severa a fi de conèixer l’absència de recursos materials
essencials on inclou nou preguntes, una d’elles sobre l’alimentació: realitza
un àpat de carn, pollastre o peix cada dos dies?
Les estadístiques i enquestes
tenen el seu risc i és encara més difícil incloure com caldria nocions de
seguretat, de respecte dels drets del home, la participació a la democràcia..
En tot cas la evolució de la taxa de risc a la pobresa o exclusió social permet
d’explicitar la tendència al creixement a partir del any 2008. El 2009 el Banc
dels Aliments de Barcelona es va plantejar realitzar “El Gran Recapte” per tal
de buscar recursos addicionals per tal de fer front a la demanda que s’havia
doblat entre el 2008 i el 2009.
Quan és tracta de valors la
qüestió ja no és senzilla. Hi pot haver-hi una pobresa alimentària, una pobresa educacional, una
pobresa de treball, (amb atur, amb treball precari, o a temps parcial, o
senzillament amb treball mal remunerat). Però també hi ha la pobresa de la
soledat, i no només de la gent gran. I també simplement de manca de formació
per tal de gestionar adequadament la família, el seu pressupost o les relacions
amb la societat. Les entitats benèfiques o els serveis socials locals al
treballar sobre persones poden actuar de forma més adequada i ràpida,
especialment per detectar aquesta “pobresa invisible” intangible que envolta a
aquells que ja no esperen res de la vida.
En els països mediterranis hi ha un factor que encara
compte: el de la família, el poble, la solidaritat personal, el clan o la
tribu, qualifiqueu-lo com vulgueu, però que explica el perquè no hi ha
aldarulls, quan als països rics dels nord amb fortes transferències socials,
passa ben be a la inversa. Aquest fet te un valor inestimable en el sentit de
valors però també en la valoració dels estudis i les estadístiques.
La pobresa infantil no te entitat pròpia: és la dels infants que es
troben en una unitat familiar.
Malauradament per Catalunya, que
te un nivell de fecunditat inferior a la necessària per mantenir la seva
població, la relació és directa. Com més
fill es tenen més possibilitats hi ha de situar-se en risc de pobresa. I si a
més si la família és monoparental ja s'apropa al 50% i si tenen tres o més
fills dependents s'arriba al 64%.
És en aquest sentit en que per
evitar la crisi de natalitat, caldria una primera proposta activa d’ajut a les
famílies amb infants, per superar la maledicció del gran economista Josep A
Vandellós, en la seva publicació editada el 1935 titulada “Catalunya Poble
Decadent” en el que manifesta l’urgent necessitat d’augmentar la natalitat per
tal aconseguir el progrés, recomanant que s’apliquin ajuts suficients per
aconseguir-ho i “que el nacionalisme dels
catalans no s’ha de resumir en discutir-ho al cafè, ha comprat un llibre en
català cada més o ha assistir a una funció de teatre en català”.
Una dada que pot ser
significativa és la dels més de 7.000
infants que es troben en cases d’acollida. Això vol dir que aquests
infants han passat per moments en que potser la seva alimentació no era
correcte.
El patrimoni alimentari
familiar.
El patrimoni alimentari familiar
s’ha construït mitjançant la tradició. La cuina de l’àvia ha guardat les
essències i l’alimentació equilibrada. El problema el trobem en les múltiples
“des”: des estructuració, dessocialització, des institucionalització, des
implantació horària, des ritualització. Avui es menja sovint un sòl àpat i la
resta de la jornada es “rosseguen” aliments (patates fregides, “xuxes”...) fent
que com a contradicció obesitat creixi
degut a la malnutrició entre la població amb menys recursos,
convertint-se en un factor social negatiu, pel que cal lluitar contra la seva
estigmatització. El Banc dels Aliments ha fet un gran esforç per distribuir
fruita i verdura i fins i tot sucs de fruita, per tal d’anar complementant
la dieta en vitamines, micra elements i fibra, o cercar noves fonts de proteïnes
en productes de para farmàcia per complementar la dieta de la gent gran o els
malalts.
S’han acabat els cincs àpats
recomanats al dia: dos de forts i tres de lleugers sempre amb fruita. Hi ha famílies i ètnies en que els infants ja
no sopen.
És per això que cal donar tanta importància als
menjadors escolars, que defineixen un ritme i una cultura almenys una vegada al dia. La
precarietat fa també que per estalviar sovint es demani al migdia un “plat
únic”, difícilment equilibrat i sense fruita. És per això que precisament el Banc
dels Aliments ha donat tanta importància a subministrar “llet de continuació”
als nadons, per tal d’assegurar un menjar equilibrat els primers anys de
vida.
Necessitat d’una formació: campanyes a les escoles
El Banc dels aliments creu en els
valors, especialment en el de la prevenció del malbaratament, la lluita contra
la pobresa i la defensa del medi ambient al aprofitar els “aliments
consumibles però no comercialitzables”. Aquests són els seus tres primers
objectius explicitats en els seus estatuts. Per complir-los no n’hi ha prou en
fer-ho sinó també cal sensibilitzar a la societat per fer-los realitat. És per
això que ara farà 10 anys va iniciar una campanya a les escoles per tal de
sensibilitzar als més petits. L’objectiu, sense anar més lluny, és el de donar-li a conèixer els
problemes de la pobresa d’Ara i Aquí, .
Sensibilitzar-los en que no pot haver-hi malbaratament, mentre hi hagi pobresa, i sempre
recordant que hem de vetllar per el medi ambient en el que ells mateixos viuran
en el futur.
L’acollida de les escoles ha
estat entusiasta, i no solament demanen el rebre el missatge sinó que també
volen participar en les activitats pròpies del Banc dels aliments, fent
col·lectes entre les seves famílies i fins i tot participant com a
“mini-voluntaris” en les activitats del Banc dels Aliments classificant els
productes que ells mateixos han recollit. En el cas de les col·lectes se’ls hi
recomana menjar infantil, perquè recordin que hi han infants com ells que no
tenen que menjar. (prohibides les “xuxes”).
Només cal dir que enguany hi
ha 225 escoles que participaran en la campanya a les escoles i els mateixos
mestres desitjarien que s’anés repetint any darrera any.
A la recerca del equilibri nutricional d’allò que distribueix el Banc dels
aliments.
El 1998 el Comitè dels Drets
econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides reconeix que la violació
del Dret a l’Alimentació és un crim contra la humanitat. Cal distingir entre la
fam, com a sensació psicològica de una manca d’aportació temporal calòrica a la
recerca de menjar, de la fam ,com a privació o desaparició d’aliments a gran
escala per un període prolongat, com va succeir històricament a Catalunya però
no és el cas actualment. O de la malnutrició relacionada sobretot a la qualitat
i al equilibri dels valors nutricionals dels aliment ingerits.
Les fonts de subministrament del banc dels aliments és molt diversa i
i de difícil enquadrament. És per això que el Banc dels Aliments de
Barcelona des del 1995 valora els aliments distribuïts, tant des del punt
de vista econòmic com del nutricional. El seu propòsit és el de subministrar
informació suficient per tal de gestionar la capta d’aliments per tal
d’aconseguir una dieta equilibrada pels beneficiaris del programa del Banc dels
Aliments. S’han aconseguit en els
darrers tres anys resultats esperançadors. L’aportació de les proteïnes no
s’allunya gaire dels valors recomanats tot i les lògiques oscil·lacions. El
percentatge de contribució dels lípids ha estat sovint per sobre de les recomanacions
però s’aconseguit reconduir-ho i el dels glúcids sovint per sota s’apropa any
darrera any al pràctic equilibri.
Entre
les causes de que les aportacions de
cada nutrient a l’energia total s’han apropat a la Recomanació Energètica
Diària, pensem que hi ha la millora
en la cerca de noves fonts d’aliments, la consolidació de l’activitat a
Mercabarna, l’aportació de fruites i verdures per les Organitzacions de
Productors Agraris i, tal com ja hem dit, la recomanació del Banc que les
recollides d’aliments en les campanyes amb participació ciutadana es centrin
preferentment en productes bàsics (arròs, pasta, llegums,....) que són més rics
en glúcids i proteïnes que en lípids.
El Banc dels Aliments de Barcelona ha repartit el 2013 entre els 7.950 nadons (0-2 anys) beneficiaris del banc dels aliments, uns 92.000 kg de llet de continuació, tipus B i C. . Aquest és un aspecte important ja que és un producte car, que sovint es deixa de donar pel seu preu. Pel que fa als 16.500 infants de 2 a 8 anys beneficiaris, s'han distribuit uns 119.000 kg de menjar variat, prioritzant la fruita i la verdura.
El valor total estimat
per tots els aliments repartits pel Banc (en Euros de 2012) ha anat pujant amb els anys,
havent arribat el dos darrers anys a poc mes de 25 milions d’Euros.
