Cerca en aquest bloc

31 de desembre de 2012

EL BANC DELS ALIMENTS, LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA I LA TERRA PROMESA



Jo conec un lloc on els bons desitjos es fan realitat. Cada matí passo davant uns grans edificis que miren al cel plens de finestres, en diuen la Ciutat de la Justícia, des de l'autobús imagino darrere d'aquestes finestres a homes i dones justos, manejant lleis justes, i amb la ferma determinació de repartir la major justícia possible. Però el món no és rodó ni perfecte i sovint a la vida la balança entre el que és just y el que és injust s'inclina cap al costat equivocat
Cada dia hi ha més persones i famílies amb dificultats econòmiques extremes fins al punt d'haver de triar entre fer front als rebuts o posar un plat de menjar a taula, és difícil imaginar la situació sense que una esgarrifança et recorri l'esquena, tenir esperança en un demà millor és indispensable però perquè el món avanci cal actuar, la qüestió és què podem fer per redreçar la balança?
Més enllà d'aquells edificis, al final d'una gran avinguda es troba el Banc dels Aliments, aquest és el lloc on des de fa molt temps els bons desitjos es fan realitat gràcies al treball i la il·lusió de molts cors generosos obstinats a posar remei a la fam i decidits a redreçar la balança dia rere dia
Jo pràcticament acabo d'arribar, però el Banc dels Aliments de Barcelona (el primer que es va crear a Espanya) porta 25 anys fent una tasca extraordinària de lluita contra la fam i contra el malbaratament d'aliments en el nostre entorn més proper a través d'una gran cadena solidària (empreses, supermercats, entitats socials benèfiques) i gràcies a la dedicació de centenars de voluntaris

Si hagués de explicar-li a algú en una frase que és un Banc d'Aliments li diria que és una organització sense ànim de lucre basada en el voluntariat, que té per objectiu aconseguir de manera gratuïta la major quantitat possible d'excedents d'aliments de la indústria i la agricultura per fer-los arribar de manera gratuïta i a través d'entitats socials als necessitats més propers.

Quan arribes al Banc dels Aliments, el primer que veus és el vaivé de camions i furgonetes i el moviment de molts voluntaris, i al fons les naus, és una benedicció veure els prestatges plens de caixes i més caixes plenes d'aliments, és com tenir davant la Terra Promesa, una vista extraordinària, m'agrada imaginar en cadascuna d'aquestes caixes una cara agraïda i uns ulls somrient
Dia rere dia els prestatges es buiden, i com si hi hagués màgia es tornen a omplir, però no és màgia, és treball i col·laboració, el treball incansable del Banc dels Aliments per convèncer cada vegada a més empreses que donin els seus excedents d'aliments (que d'altra manera anirien a les escombraries) i la col·laboració de cada vegada més empreses que opten per donar els seus excedents en lloc de destruir-los, el que a més contribueix a preservar el medi ambient (1 tona d'aliments destruïts produeix 4,5 tones de CO2) , de manera que el Banc dels Aliments també fa una gran tasca mediambiental
És impressionant veure en acció tota la gestió logística de recepció, classificació i distribució d'aliments, un grandíssim treball diari que es tradueix en molts plats de menjar per als necessitats més pròxims, l'any passat el Banc dels Aliments de Barcelona va aconseguir distribuir 10 milions de quilos d'aliments a més de 300 entitats benèfiques socials.
Però encara hi ha més, el programa "Escoles" és una iniciativa del Banc dels Aliments de Barcelona amb la que mitjançant xerrades a escoles i instituts tracta de conscienciar i sensibilitzar els més joves sobre la pobresa més propera, la fam i el malbaratament d'aliments i la preservació del medi ambient, a més de donar a conèixer la tasca social i el funcionament del Banc dels Aliments, els alumnes que visiten les instal·lacions fins i tot fan de voluntaris, i finalment es tracta d'aconseguir que alumnes i professors s'impliquin assíduament en campanyes de recollida d'aliments en els centres escolars, sens dubte una gran tasca pedagògica que no ha fet sinó augmentar la meva admiració pel Banc dels Aliments, no oblidem que tots aquests nois i noies són les generacions del demà.

La meva tasca al Banc dels Aliments és a la rereguarda, pujant una escala a mà esquerra, cada dia pujo l'escala escoltant les últimes notes d'alguna cançó de ja us imagineu qui, abans dels últims esglaons desconnecto auriculars, dic bon dia i. comença la meva "feina", (si es pot dir feina a sentir-se bé), la meva “feina” és un petitíssim eslavó en aquesta gran cadena solidària. M'alegro enormement d'haver triat aquesta fundació per posar el meu granet de sorra per un món millor i des d'aquí m'agradaria animar a tothom que també vulgui posar el seu granet de sorra a participar en alguna de les campanyes dels Bancs d'Aliments, un petit gest solidari pot esdevenir una gran ajuda i al mateix temps proporcionar una gran satisfacció personal.
Els propers dies 30 de novembre i 1 de desembre teniu l'oportunitat de participar en la campanya de recollida d'aliments més gran de l'any, el Gran Recapte, una campanya dels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya en la qual milers de voluntaris estan en mercats i supermercats recollint les donacions que fa la població, des de la seva primera edició el 2009 any rere any la resposta ciutadana ha estat espectacular. L'any passat gràcies a la implicació de milers de persones, 7.500 voluntaris vam recollir 1.100 tones d'aliments bàsics (llegums seques, pasta, llet, oli, llaunes de conserves ...) que es van fer arribar a més de 200.000 persones necessitades.
Aquest any el Banc dels Aliments s'ha proposat assolir la xifra de 10.000 voluntaris i arribar a les 1.400 tones, i estic convençuda que ho aconseguirem. (el 2012 n’hem recollit 2.400 tones, amb 13.000 voluntaris i més de 1.000 punts de recapte).
Ho farem junts: feu-vos Voluntaris del Gran Recapte (Banc dels Aliments)
http://www.youtube.com/watch?v=ZMVkSjNF2jg
Si voleu donar aliments durant el Gran Recapte hauran més de 800 supermercats i mercats a tot Catalunya on podreu fer-ho.I si voleu ser voluntaris en aquesta campanya només heu d'entrar en aquest enllaç:

Us ben asseguro que us sentireu enormement feliços d'haver participat

El passat mes d'abril el Banc dels Aliments de Barcelona va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, un dels màxims reconeixements atorgats per la Generalitat de Catalunya. I al setembre la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) va ser guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia reconeixent l'esforç altruista i la gran tasca social que realitza, la FESBAL integrada per els 54 Bancs d'Aliments de tot Espanya, va repartir l'any passat 104 milions de quilos d'aliments de forma gratuïta

Demà una gran avinguda em portarà de nou al Banc dels Aliments, aquest lloc on els bons desitjos es fan realitat ...

I per acabar una cançó del Boss, fa molts anys que Bruce Springsteen col·labora activament amb els Bancs d'Aliments fent donacions econòmiques, prestant la seva imatge per a campanyes de publicitat, i animant al públic en els seus concerts a que col·laborin amb els Food Banks, la seva implicació no té límits. The Promised Land - Bruce Springsteen (Barcelona, 2003).
Una abraçada a tots els meus companys i companyes del Banc dels Aliments
Una salutació a totes les persones d'esperit solidari
Montse Gracia

4 de desembre de 2012

Un conte de Nadal: el Gran Recapte


Barcelona.  / 2.12.2012 publicat a www.nuvol.com

Abans quan la Sònia li deia al Javi ‘Avui vaig al banc’, volia dir que anava a ingressar un taló o a treure diners. Si havia de retirar quartos del compte comú sempre l’hi comentava. Abans en deien ‘el compte comú’, perquè cadascú tenia també el seu racó. Ara ho tenen tot en un sol compte, a la Caixa. S’han fos els estalvis.
Ara quan diu ‘vaig al banc’, la Sònia vol dir una altra cosa. Fa tres mesos que va un cop per setmana al banc dels aliments. No diu mai ‘Vaig al banc dels aliments’. Diu ‘vaig al banc’ i prou. Des que van tancar la merceria on treballava (no podia pagar el lloguer del local) fa feines de cosidora per encàrrec, però no és prou per arribar a final de mes. Al Javi (aparellador) se li va acabar l’atur fa nou mesos, i no aixeca el cap. El nen encara va a l’institut i tampoc no treballa.
 Per sort, no han de pagar cap hipoteca. Viuen al pis de la seva mare, al carrer Indústria. I quan diu ‘vaig al banc’, la seva mare ni s’immuta. Si digués ‘Vaig al banc dels aliments’ potser se li eriçarien les orelles. Però pobra dona ja no s’adona de res. Fa uns dies que li compra uns bolquers més barats i tampoc se li ha queixat.
La setmana passada el president de l’escala va convocar una reunió de veïns amb un ordre del dia delicat. Fa quinze anys que no pinten l’escala i les parets cauen  a trossos. Fa cinc anys es van haver de rascar la butxaca per posar l’ascensor a la finca i les dues vídues de l’escala encara se’n recorden. Aleshores el Javi treballava en un despatx d'arquitectes i tenia la cartera ben encebada. Si van posar l’ascensor va ser per ell i pel president, que van convèncer els veïns casa per casa. Les dues velles es van haver d'empassar l’ascensor.
Però avui la reunió de veïns serà molt diferent. S’haurà d'encarar amb el president. Dir públicament que no té un duro per pagar. Ja ha quedat amb la vídua del primer primera que la recolliran per anar a l’administrador de finques. “Sobretot, a la reunió no t’alteris ni et posis nerviós”, li ha dit la Sònia aquest matí mentre li tallava els cabells. Al principi s’hi resistia, però ara el relaxa que la Sònia li talli els cabells. Fa nou mesos que ni ell ni el nen no van al barber. La Sònia tampoc va a la pelu. Li fa la Rosaura, la veïna del tercer segona.
Primer només eren serrells. Ara és l’hora de parar el clatell.
La vídua de l'entresol no anirà a la reunió. Llàstima, perquè la dona té una llengua viperina i li hauria fet costat. “El president ara s’ha ficat entre cella i cella pintar l’escala perquè vol vendre’s el pis i no se'n surt. Diu que la gent li cau l’ànima als peus només entrar a la finca. Potser sí. Ja s’ho farà”, li ha dit la vella.
A les set passen a recollir la vídua del primer primera per anar a la reunió. La vella s’ha pintat una mica. La Sònia, també. La vídua marca el pas i no corren gaire. Ja va bé així. Si són massa puntuals arribaran a la primera convocatòria i no té ganes de trobar-se cara a cara amb el president.
La reunió comença a quarts de vuit, amb mal peu. L’administrador es treu un excel d’una carpeta, i recita la llista de morosos. Ara ja és públic i notori: El senyor Javi Moreno fa sis mesos que no paga les quotes trimestrals. No és l’únic. N’hi ha dos més. El de l’àtic també s’ha penjat, de fet fa setmanes que ningú no l’ha vist per l’escala. I la vídua de l’entresol, que s’ha quedat a casa, ara s’entén, perquè ja fa un any que no paga.
Sense fer més retrets, l’administrador posa sobre la taula tres pressupostos de tres empreses diferents. El més barat puja a quinze mil.
-Quinze mil euros? -s’exclama el Javi-. Això és una barbaritat.
-Si en trobes un de més econòmic, ensenya-me’l! I si no t’agrada com ho fem, et cedeixo el lloc de president. Per mi millor, menys maldecaps.
-Voleu dir que és el moment de pintar l’escala, ara? Amb la que està caient.
-Això ja es va decidir a l’última reunió, Javi -diu el President-. Si tu no vas venir no és el nostre problema. Escolta bé el que et diré ara, amb les quotes pendents de cobrar en tindríem prou per passar tres capes de pintura -diu el President.
-En efecte -remata l’administrador-. La veritat és que amb les projeccions de totes les quotes fins al final de l’exercici, surten bé els números.
-Si tothom hagués pagat, tancaríem aquest trimestre amb superàvit -recalca el presi, mirant-lo fixament als ulls.
El Javi no suporta la insinuació i està a punt d’encendre’s, però la Sònia li reté el braç abans que es pugui aixecar de la cadira. De sobte sent que tota aquesta reunió és un estratagema per humiliar-lo davant dels altres veïns. Del paio de l’àtic o d’una vídua es podia esperar tot, però d’ell no. Ningú no sap que les passen magres. Fa mesos que ell i la Sònia han deixat de comprar al super que tenen sota a casa. Ara van a un Lidl que queda a quatre travessies. El Javi procura sortir cada matí al carrer ben dutxat i planxat, com quan anava a treballar, i encara circula pel barri amb el mateix cotxe. Ara l’aparca al carrer, això sí, però no li dóna la gana de plànyer-se.
Enrabiat, el Javi s’aixeca i surt de la reunió sense votar cap pressupost. La Sònia es queda clavada a la cadira. Encara li queda una engruna de dignitat. Quan s’aixeca la sessió, s’ensorra i els ho explica tot. Des que no tenen internet, el nen no para mai per casa. Fa tres mesos que no paguen la llum i ja els han avisat que d’aquí a quatre dies els tallaran el subministrament. La Sònia ja ha anat al Lidl a comprar espelmes. I quan explica que ara mateix fan equilibris amb la pensió de la seva mare, es desmunta del tot: “Sort en tenim del banc dels aliments, però el dia que l’àvia ens falti, no sé pas què farem”, diu la Sònia plorant a llàgrima viva, el rímel que li regalima galta avall. El president i l’administrador escolten drets, sense saber què dir, amb una pietat que sembla sincera.
L’endemà és divendres i els tallen el subministrament d’electricitat. “Se n’ha anat la llum”, diu l’àvia. Com que la cuina és de vitroceràmica, han de cuinar amb el fogonet de càmping gas.
El Javi es posa el davantal per fer el sopar. Avui tenen dos ous i es podrien partir una truita.
-Deixa, deixa -li diu la Sònia-, ja la faré jo, que tu sempre hi tires massa oli.
En tot aquest temps és el primer cop que la seva dona li etziba un retret així, amb aquest to. Sent que va perdent el control. Havent sopat, truquen a la porta. ‘Quines hores de trucar’, diu l’àvia. Són quarts de deu de la nit, però tot està tan fosc, que sembla més tard. El Javi agafa l’espelma i s’arriba fins a l’entrada. Abans d’obrir, mira per l’ull de la porta. A l’escala hi ha llum, i hi veu el president.
Què deu voler? La Sònia i el Javi xiuxiuegen.
-Potser es vol disculpar. Obre -diu la Sònia- És bona gent.
Hi ha un estira-i-arronsa, però ara ja mana ella, i es farà el que ella digui. El Javi obre la porta, però el llum de l’escala ja s’ha apagat i el president s’ha esvanit escales amunt. 
Al peu de la porta els hi ha deixat una caixa de cartró amb unes bosses del super de baix, plenes de paquets de pasta i arròs, llegums, i una ampolla d’oli d’oliva. També els hi han posat una llauna d’espàrrecs, olives, galetes. Ara que es pensaven que aquest any tampoc no tindrien panera de Nadal, la Sònia treu entre les bosses una rajola de xocolata negra, que tant li agrada al nen.
 Agraïm a www.nuvol.com, l’autorització per reproduir aquest Conte de Nadal.

23 d’octubre de 2012

El Dret a l'alimentació és un dret humà reconegut


Drets Humans: antecedents.
Declaració Universal dels drets humans de 1948:
Art. 25/1: Tota persona te dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a tota la família, la salut i el benestar, i en especial l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris. Així mateix te dret a les assegurances en cas d'atur,  malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents a la seva voluntat.
Conferència Mundial de l’Alimentació de 1974
Els Governs participants a la Conferència varen proclamar “que tots els homes, dones i nens tenen el dret inalienable a no patir fam i malnutrició per tal de desenvolupar-se plenament i conservar les seves facultats físiques i mentals.
Cimera Mundial sobre alimentació de la FAO de 1996   
Va declarar “el dret de tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius en consonància amb el dret a una alimentació apropiada i amb el dret fonamental de tota persona a no patir fam”
1.- Lluitar contra la fam és de Justícia social:
En primer lloc cal defensar uns serveis públic adients que permetin complir amb el dret a tota persona a tenir accés a aliments sans i nutritius. Els governs han de vetllar especialment per aquells accidentats de la vida, els exclosos socials, perquè és de dret i justícia. No només amb l'objectiu de complir amb els drets fonamentals de la persona humana, sinó perquè finalment, seran molt útils a la societat i a la economia.
La democràcia electoral fa que el "poble decideixi" i per tant ha d'obligar als seus governants a complir amb el drets fonamentals de la persona. Cal posar exemples: un kilòmetre de AVE equival a allò que l’Estat espanyol  rep d'Europa en ajuts alimentaris per ajudar als “més necessitats”..
2.- La democràcia participativa és una alternativa:
 Actualment tant al nostre país, com a tot Europa en major o menor grau, la pobresa segueix augmentant des dels inicis de l’anomenada crisi econòmica. Els serveis socials no donen abast i les transferències socials no han augmentat degudament per a fer front als nous problemes. 

Quan les transferències socials no són suficients, cal seguir exigir-les amb més força que mai. I a més cal responsabilitzar-se tant individualment com col·lectivament per tal de complementar allò que manca. La democràcia participativa vol dir també assumir responsabilitats, especialment locals, per tal d'aplicar mesures pal·liatives.


3.- Cada col·lecta pública d'aliments és un crit d'alerta als governs
En els darrers dos anys, lel Gran recapte ha coincidit, amb una setmana de diferència amb unes eleccions. Els Bancs dels Aliments de Catalunya realitzen “El Gran Recapte” amb l’objectiu de recollir aliments pels que pateixen fam o malnutrició i així poder complir amb els drets humans. Si s’ha de cridar a tota la societat per tal de fer front a un greu problema, és que allò que es proposa en els programes electorals no en fan prou. Una col·lecta pública representa una advertència als Governs.
4.-La  Xarxa solidària és un model d'acció.
Es proposa un nou model local i arrelat a la ciutat, al poble  i al barri. Es un model que els sistemes “Administratius” no poden bastir. Les entitats benèfiques, assisteixen els més necessitats del seu entorn i aquestes són assistides ja sigui pel Banc dels Aliments o pels mateixos supermercats, mercats municipals, botigues o gent del barri que viu o treballa prop del problema. No és un problema d'ideologia  és un problema de valors i de sentiments. Potser és que la societat civil ha madurat molt més que la societat política.
5.- S’han redescobert noves estructures socials: la família, el Clan, la tribu, el poble
En els països mediterranis i especialment a Catalunya, on l’associacionisme és una demostració d’una realitat que te vida, existeix un estructura social molt dinàmica, que funciona i que actua directament dins del seu àmbit proper, on encara sortosament es mantenen relacions humanes. La família, el Clan, la tribu, el poble o els mateixos treballadors que treballen un una mateixa empresa, han reaccionant assumint el problema. Ho veiem cada dia al banc. Les seves accions han permès alleugerir tensions i allò més important donar resposta immediata a les situacions més properes
6.- La caritat és un resposta tradicional i solidària que s’ha reforçat.
L’acció de donar i compartir problemes i solucions, és un valor històric recollit en tots els textos sagrats, que han marcat totes les religions: la cristiana, musulmana, Taoista, budista i fins i tot en els moviments revolucionaris. 
Es un deure de tot creient, és un valor de la societat, recollit ara en els drets humans i és una resposta a la seguretat alimentària. És un humanisme que no es pot perdre i uns valors que es troben a la base del voluntariat. Val a dir que s’ha modernitzat i ha guanyat en efectivitat buscant objectius globals a llarg termini i superant individualismes han generat xarxes solidàries. Veiem masses vegades que es contraposa la justícia social amb la caritat, quan és precisament una resposta positiva a la mancança de justícia social.
7.-Responsabilitat Social Corporativa:
El món canvia, les empreses busquen millors resultats a les seves accions de comunicació i s’adonen que els seus clients, els consumidors, tenen problemes que cal solucionar per tal de que segueixin essent consumidors. La societat ha incorporat nous valors als seus estàndards de consum. El concepte de Responsabilitat Social Corporativa és el millor baròmetre dels canvis de la societat, ja que te en compte a aquests consumidors que han assumit nous conceptes, nous valors, relacionats amb el món en que habitem. Dins el mateix sector de l’alimentació prop d’un 30% dels consumidors valoren les actituds de les empreses en el seu comportament dins les pròpies empreses, així com en el món local, i en el món global. Les empreses que han introduït la Responsabilitat Social Corporativa estan aconseguint molt millors resultats que les que no s’han adonat encara de la necessitat del canvi empresarial..
 8.- El Banc dels aliments lluita contra el malbaratament
En aquest anàlisi en l’aplicació dels Drets Humans, potser no caldria parlar del Banc dels aliments que els va incorporar en la seva carta fundacional, abans que s’explicitessin clarament en la darrera incorporació. La realitat, és que aconseguir el seu compliment és una tasca quotidiana, dura i a llarg termini. Ja sigui en els propis Bancs dels aliments, com en la seva realitat immediata. Però allò cal cal destacar el el seu valor afegit, el de la “Lluita contra el malbaratament”, no solament d'aliments sinó també de persones. 

Els aliments que distribueix, o les persones que col·laboren amb el Banc, formen part  d'una recuperació d'allò que és útil per a la societat. El voluntariat es pot exercir en moltes associacions, però en el Banc dels aliments forma part dels seus principis. No és gens senzill treballar amb persones voluntàries que s’incorporen a una estructura no usual, on la persona és més important que la jerarquia, però en la que la divisió del treball segueix sent necessària. Lo mateix passa amb els aliments, que al no ser aprofitats, representarien un important cost de destrucció i allò més vulnerable: un cost mediambiental important. És així que s’ha generat un nou model de baix cost, amb beneficis directes envers els més necessitats. Allò que es valora és la persona i el producte rebutjant la primacia del diner.
La pobresa te molts rostres, així com els models de lluita, tots ells respectables. És cert que actualment estem a Catalunya en una situació “ d'estat d'excepció” i és per això que cal que el ciutadans es mobilitzin per tal d'intentar superar aquesta crisi. Però la pobresa estructural sera permanent i en un món global és un problema d'elevada gravitat. És per això que cal reforçar lligams i models per tal de donar-li resposta.
Jordi Peix i Massip 

18 d’octubre de 2012

Les Cooperatives Agrícoles Alimenten el Món.



Els Bancs d’Aliments cada any celebren el 16 d’octubre el Dia Mundial de l’Alimentació, conjuntament amb el 17 d’octubre Dia Mundial per la eradicació de la pobresa, amb declaracions, actes, debats o xerrades. Fins i tot el primer Gran Recapte el vàrem fer coincidir amb aquestes importants jornades, que recorden la necessitat de resoldre els greus problemes de la fam al món.
Enguany és una jornada especial. Pel Dia Mundial de l’Alimentació 2012, la FAO, la Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura, ha escollit un lema especial: les Cooperatives Alimenten el Món. De forma molt encertada, la FAO ha valorat la funció principal de les cooperatives alimentant les persones. Normalment, fins ara la FAO, amb raó, denunciava la gravetat de la situació, fent el recompte i donant anualment xifres esgarrifoses. Però enguany s’ha centrat en conscienciar i fer comprendre als ciutadans la gran tasca de les cooperatives en l’agrupació dels pagesos per lluitar contra la pobresa, millorar la seguretat alimentària i contribuir a eradicar la fam del món.

Fins ara, plantejava problemes reals, la seguretat alimentària, els alts preus de les matèries primeres, les catàstrofes climàtiques i el de les guerres que portaven a la fam, la desnutrició i la pobresa. Aquesta vegada és innovadora, ja que aporta una solució, vella per nosaltres però nova en moltes parts del món: la creació de cooperatives agràries. Una solució a l’abast de qualsevol grup de persones amb voluntat de treballar col·lectivament, amb estructures ja existents, o creant-ne de noves. La FAO reconeix així una realitat antiga a Catalunya de més de 125 anys, però a la vegada innovadora i dinàmica, per resoldre els problemes de les comunitats pageses. La mateixa Federació Catalana de Cooperatives Agràries, que l’any vinent compleix 30 anys, i que hem anat seguint en la seva evolució, és la millor demostració de la renovació constant com organisme al servei dels seus afiliats.

Pal·liar la pobresa distribuint aliments, i promoure el desenvolupament.
Com diu l’historiador de “la Fam al Món” Josep Maria Salrach, hi ha dues estratègies possibles. La primera és l’economia pal·liativa, la dels ajuts, és la que apliquen els Bancs dels Aliments. En aquesta situació de crisi es tracta d’ajudar als que es troben en situació de pobresa conjuntural, a passar el mal moment, que ja s’allarga massa, per estar disponibles en el moment en que l’economia s’adreci. La segona és l’economia del desenvolupament, que és la que apliquen les cooperatives en el món rural. L’economia pal·liativa ataca els efectes de la pobresa, l’economia del desenvolupament vol combatre’n les causes. A Catalunya, les cooperatives agràries han demostrat la seva eficàcia, aconseguint que els pagesos agrupats siguin la punta de llança pel redreçament de les comarques rurals i de tot el sector agroalimentari. Aquest  és un dels que pateix en menor grau la crisi i fins i tot ha demostrat, en el context europeu, que és una alternativa real de creixement.

Les cooperatives agrícoles i els Bancs d’Aliments han creat un nou model de lluita contra el malbaratament.
Els Bancs d’Aliments i les cooperatives agràries hem demostrat que som complementaris. Elles treballen en origen, amb la ruralitat, resolent els seus problemes, el dels pagesos, tot just al començament de la cadena alimentària. Els Bancs d’Aliments treballen en destí, prop de la pobresa. La producció agrícola, per definició va lligada a la climatologia, patint els problemes de l’estacionalitat, amb caigudes periòdiques de preus degut als excedents de producció. Conjuntament i aprofitant les mesures de gestió de crisi que ens procura la Política Agrícola Comuna, les cooperatives i els Bancs d’Aliments hem organitzat un sistema d’aprofitament d’excedents agrícoles, que permeten alleugerir la caiguda dels preus, eliminant els excedents distribuint-los a les entitats benèfiques. Actualment, estem treballant intensament en el sector de la fruita i verdura, el més estacional aprofitant els ajuts de la retirada de fruita i horta. Aprofitem les fruites i hortalisses fresques i quan els excedents són més importants, en el mes d’agost, amb els préssecs i nectarines en fem sucs. Tot sigui dit amb l’ajut preciós i extraordinari del Departament d’Agricultura.
 Enguany, hem de ressaltar també, que tenint en compte la important quantitat d’excedents d’oli d’oliva, el “Programa Europeu d’Ajut als més Necessitats” ha permès reduir part dels importants estocs d’oli d’oliva que no trobaven mercat.
És per tot això, que la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i els Bancs d’Aliments de Catalunya, hem volgut celebrar enguany aquesta diada conjuntament, destacant els  elements que ens uneixen en la tasca quotidiana de procurar aliments, als ciutadans i especialment als que pateixen fam.
I a més de complementaris som veïns, i segur que no és una casualitat. El Banc dels Aliments, al carrer Motors i la Federació de Cooperatives al carrer Ulldecona, a les afores de la gran ciutat de Barcelona, on abans eren aiguamolls i avui zones en remodelació. Som de fora, però intentem resoldre els problemes de la ciutat, alimentant el món.

Les cooperatives  generen creixement en el propi territori.  
Les cooperatives representen una eina bàsica per introduir un nou esperit empresarial.  La diversitat de noves funcions que assumeixen les cooperatives fan que calgui la consolidació d'una millora de la gestió en el sí de les mateixes cooperatives però també, a la vegada, en el de les explotacions agràries. És per això, que les cooperatives tradicionals s'integren amb una voluntat de concentració amb altres cooperatives, redimensionant les diferents eines d'actuació, aconseguint una major dimensió i generant més ocupació en la transformació o condicionament dels productes. Les cooperatives agràries representen sovint, dins l'àmbit d'un poble, una realitat dinamitzadora per a la introducció de les noves tecnologies. La prestació de serveis no només a les explotacions agràries sinó a tota la ruralitat. La transformació dels seus productes els situa en un lloc clau per a facilitar l'aplicació de les innovacions i superar les limitacions estructurals de l'explotació agrària. El fet de ser, de vegades, l’única indústria del municipi defineix el seu rol dins el desenvolupament de les zones rurals que supera l'àmbit estrictament agrari.

Els Bancs d’Aliments han generat un nou model d’acció.
Aquesta setmana passada l’Idescat, ha publicat unes noves estadístiques sobre la pobresa, utilitzant una nova metodologia europea: AROPE (Risc de pobresa o exclusió social). És la primera vegada en que es detecta que el risc de pobresa de Catalunya se situa sota la mitjana del Estat.

A Catalunya: el 29,5 % de la població se situa en aquesta zona de risc.
A Espanya:   és el 26,7 %
A Europa:   és del  21,6%

Ja no es tracta de demanar diners per lluitar contra la pobresa conjuntural. Ara es tracta de buscar fonts permanents d’aliments, com nou instrument per lluitar contra la fam. És per això que hem instituït la recerca d’aliments “consumibles però no comercialitzables”, consolidant el Banc dels Aliments com especialistes en la recerca d’aliments pels més necessitats. Anem a tot arreu: als pagesos, a les indústries, a les plataformes logístiques, als importadors, als exportadors, a Mercabarna, als mercats municipals, als supermercats i a la restauració.
I finalment quan no n’hi ha prou per a fer front a les necessitats, el Banc dels Aliments fa una crida a tota la societat en el Gran Recapte, per tal de complementar allò que cal per tal de distribuir una dieta equilibrada.

Finalment voldria recordar a tots els presents, la necessitat de mantenir els valors: els valors cooperatius i els valors socials.
No hi ha democràcia sense participació lliure i activa dels ciutadans en la vida pública: La democràcia representativa ha d'estar acompanyada d'una democràcia participativa.
Les cooperatives, com el Banc dels Aliments, representen uns vectors insubstituïbles en la vida col·lectiva. Contribueixen de forma significativa a la seva riquesa, tant cultural com econòmica. Aporten un element addicional de dinamisme i de sentit a l’organització de la vida política, de l'acció cívica, així com de la vida social, cultural i sobre tot econòmica. La responsabilització de cada persona en una tasca col·lectiva alimenta la capacitat d'innovació i d'acció d'una societat. La defensa de valors és la responsabilitat dels seus dirigents: dels Consells Rectors o dels Patronats. Tots els empleats han d'estar d'acord amb els valors. Però ha de quedar clar de que qui mana és qui finalment en te la responsabilitat. Les cooperatives i el Banc dels Aliments promouen així els valors, l'autonomia i la creativitat dels individus, la diversitat de les seves capacitats, conviccions i motivacions, tot reunint-los en una contribució comuna a la vida pública.


Les cooperatives i l'Hn. Conseller d'Agricultura al Banc dels Aliments

El moviment cooperatiu, els Bancs dels Aliments i les Entitats Benèfiques faciliten l'accés a la participació i a l'acció pública, contribueixen a l'expressió de la diversitat social i a la vegada a la promoció de la igualtat i a la justícia social. Les cooperatives i els Bancs dels Aliments amb les Entitats Benèfiques obren nous territoris de vida pública, de desenvolupament cultural, social i econòmic, de participació cívica i de solidaritat. Són els nuclis d'on sorgeixen les noves idees per la societat del futur, són uns nous exploradors en els diversos sectors d'activitat de la societat. Permeten a cadascú sortir dels engranatges dels mecanismes de l'economia de mercat per tal de practicar, amb els demés, els mitjans de realització personal i d'harmonia amb la societat. És així com conjuntament hem creat una Xarxa solidària d’ajuda als més necessitats.
L'existència de moviments independents, forts i diversificats asseguren la qualitat de la democràcia, de la cohesió i de la justícia social, així com la fortalesa econòmica de la societat actual i futura. Com be diu el President del Banc dels Aliments, Antoni Sansalvado, tots tenim la “solidaritat a “Flor de pell”.

A tots els que heu fet possible aquesta realitat, els ciutadans de Catalunya us ho agrairem sempre.

31 d’agost de 2012

La pobresa ofega els nostres somnis quan encara no hem somniat el final.



Aprofito l’estiu per llegir encara més. 
Enguany m’han deixat un llibre curiós, editat ja fa anys - el 1987 - però de rabiosa actualitat, ja que ens dona a conèixer la manera de viure a Síria i concretament a Damasc.

UNA MÀ PLENA D’ESTELS. L’ESPARVER. Autors moderns. Edicions La Magrana Barcelona 1988. 

L’autor és en Rafik Schami que pertany a la minoria cristiana i és fill d’un flequer.  Va néixer el 1946, però el 1971 es va exiliar a Heidelberg, on ja s’hi va quedar, i ara publica en alemany. 

En "Una ma plena d'Estels" ens explica la vida quotidiana del seu món, en forma d'històries molt curtes, com és usual en el món àrab. I de forma progressiva entenem el perquè de tot plegat que potser són causa dels esdeveniments actuals.
Podreu trobar informació sobre l’autor a wikipedia http://en.wikipedia.org/wiki/Rafik_Schami

Descriu el Damasc de la seva joventut, cap a final dels anys seixanta, en forma de diari. Poc a  poc, anem coneixent com va creixent i vol complir la seva vocació, la de ser periodista en un sistema gairebé dictatorial. Entremig de tot un entrellat que val la pena seguir, descriu un dels problemes de la societat en que viu: la pobresa.

 N’he extret uns petits pensaments.

10-V..... En Mahmud (el seu amic musulmà) ha deixat l’escola. El seu pare també n’està cansat. No pot mantenir nou boques tot sol. 
“ Posen  criatures al món i desprès se’n planyen”, blasfemava en Mahmud a qui li agradava anar a l’escola tant com a mi. 
El que més li hauria agradat és ser pilot i viatjar per tot el món
La pobresa ofega els nostres somnis quan encara no hem somniat el final................

20- X..... Fa dies que només em preocupa una cosa.
¿ Com es deu fer per escriure un article sobre els captaires? 
He suggerit aquest tema com a exercici de redacció i en Habib (el seu amic periodista) hi ha estat d'acord.
El nou alcalde de Damasc fa sortir els policies a empaitar captaires. Damasc ha de quedar neta de captaires en l’interval de mig any. 
És el que va prometre en prendre possessió del càrrec. 
Diuen que els captaires donen als turistes una imatge negativa de la ciutat. He parlat amb alguns d’ells i amb l’oncle Salim, i he escrit tres folis. A en Habib no li agraden els articles llargs. He escrit que ,

el nou alcalde em sembla autènticament estúpid perquè permet que els pobres siguin perseguits en lloc de perseguir la pobresa...... 

Molts dels captaires eren menestrals o camperols que ho van perdre tot i van venir a damasc amb l’esperança de trobar-hi feina, però van fracassar.

Els captaires saben més coses dels homes i de les seves ànimes que molts mestres d’escola. Només els cal mirar-se algú per saber com l’hi ha de parlar.
En sap d’això, l’alcalde?.
Rafik Schami

29 de juny de 2012

La re fundació constant del Banc dels Aliments, li ha permès complir la seva funció social, i consolidant-se com una entitat de referència en la lluita contra la pobresa.


 Avui celebrem els 25 anys.
Avui celebrem els 25 anys de la fundació del Banc dels aliments. Els anys vuitanta foren els moments mes dinàmics de Catalunya, la democràcia se sentia a flor la pell. La gent, la societat, el poble com vulgueu dir-ho, era conscient que la democràcia no era només una exigència de llibertat: era una assumpció d’un compromís col·lectiu  per la millora del nostre país. Es tractava de definir un problema, de proposar un  nou model, construir-lo i finalment assumir responsabilitats per fer-lo funcionar. Es tractava d’ajudar als oblidats de la democràcia: els pobres.

 Un colla de ”bona gent”, de procedència diversa, però amb una voluntat col·lectiva de servir als demés i amb un esperit d’exploradors, d’aventurers, de militants per la causa i d’innovadors de nous models, van escollir treballar pels pobres, els membres més vulnerables del nostres país. Aquesta voluntat i aquest esperit de recerca de noves vies per millor servir l’altruisme, ens ha anat acompanyant al llarg d’aquests 25 anys i és per això que avui en realitat celebrem la seva re fundació constant del Banc dels Aliments. El “donar i compartir” els problemes de la pobresa, ens permet conèixer la realitat canviant, i això ens ha fet aprendre que davant cada nova problemàtica, cal donar una  resposta adequada.

Una proposta democràtica.
El Banc dels aliments es va constituir a finals dels anys vuitanta, tot just a la sortida de la primera crisi la del 1975 –1985 en l’arribada de la democràcia. En aquests anys, la pèrdua de llocs de treball va ser molt forta, i molt propera a l’actual. Van ser moments de canvis profunds i pors. El teixit econòmic i l’administratiu es va tenir que adaptar als nous sistemes de producció, eren els anys de la transició. A Catalunya, especialment a la vora de les grans ciutats, encara hi havia barraques i barris fortament degradats: al Carmel, a Montjuic, al Camp de la Bota, al barri xino ( abans es deia així, ara es diu Ciutat vella, però el nom no fa la cosa) a Sant Gregori a Girona, al Canyeret a Lleida. A Catalunya, país de treballadors, la pobresa era menystinguda. A l’Estació de França, recordeu-ho be, encara hi havia escrit: “Se prohibe la mendicidad i la palabra soez”. Dins aquest context va sorgir el Banc dels Aliments com a humil resposta d’aquesta primera crisi dins de la democràcia, i així es va trobar preparat per afrontar-ne d’altres. Des del primer dia vàrem tenir el recolzament de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, que  ens varen escoltar i animar en la nostre tasca.
  
Com va començar el  Banc dels Aliments
Primera seu del Banc dels Aliments: Meridiana

El model i el concepte Banc dels Aliments el vàrem conèixer, per la difusió que en va fer la llavors recent constituïda  Federació Europea de Banc dels Aliments (FEBA) en el Saló Internacional de l’Alimentació de París de 1986. No fou una anècdota: era un proposta nova, diferent i original. En una Fira internacional de l’Alimentació, on les empreses alimentàries senyorejaven amb una diversitat de noves propostes alimentàries enlluernadores, hi havia un humil estand que llençava una proposta diferent. Entre mig de grans empreses i multinacionals, parlaven d’espigolar, recollir allò que sobrava de les restes del gran banquet. L’espigolar es una pràctica bíblica, però vigent encara avui, que permet als pobres recollir les espigues de blat caigudes, que ja no s’aprofiten. Avui, a Catalunya els Bancs dels Aliments espigolen en les industries i els supermercats, però els pobres també, entremig dels camps de vora la ciutat abandonats o en els containers de davant dels supermercats.

 Una carta fundacional única.
El model dels Bancs d’Aliments va ser definit en una única carta fundacional, per a tots els Bancs del Aliments d’Europa, que es resumia en cinc punts estrictes.
Lluitar contra el malbaratament alimentari i lluitar contra la pobresa i fam d’Aquí i Ara. Lluitar contra el malbaratament, ens fa sentir útils, però distribuir-ho entre els més necessitats ens fa sentir humans. L’escàndol, és que a Catalunya hi hagi 1,5 milions de pobres, i a la vegada es llencin anualment més de 250.000 tones de menjar. Fa 25 anys era una novetat parlar de la lluita contra el malbaratament d’aliments, i a més així participem en la millora el medi ambient, al reduir els residus orgànics. Fa 25 anys també  era una novetat parlar d’actes positius per la defensa del medi ambient.
Donar i compartir, fent-ho de forma participativa amb les entitats benèfiques, evitant la primacia del diner: nosaltres demanem aliments, es la nostra marca de qualitat. I finalment ens basem en el Voluntariat, una forma activa de ser ciutadans.

Calia estar preparats davant les crisis.

En la del 1991/1994, la cara oculta dels Jocs Olímpics, es van amagar les darreres barraques de Barcelona, però paral·lelament va esclatar la segona crisi de la democràcia, amb una forta pujada del atur, relacionada amb la finalització de les obres, una caiguda del PIB i uns interessos dels prètecs del consum a més del 19%. Sortosament va ser puntual degut a la definitiva eliminació el mateix 1993, de les barreres duaneres amb la resta de la Unió Europea. Llavors ja havíem aconseguit distribuir un milió i mig de kg entre 40.000 persones i els locals del Banc ja estaven quedant petits. En la primera etapa acollíem sobretot la pobresa estructural constituïda per aturats de llarga durada, per vídues, que havien treballat a casa, i que amb la reversió reduïda de la pensió del marit no podien fer front a les despeses bàsiques i finalment pels “accidentats de la vida”. En la crisi del 1993, la novetat van ser els  immigrants, que havien treballat en els serveis i la construcció i s’hi van afegir només temporalment. Aquesta crisi va ser molt important pel Banc dels Aliments ja que ens va portar a definir un nou model de treball, per tal de cercar noves fonts de subministra.

Un model per tot l’Estat: la Unió fa la força
La creació i la posta en marxa del primer Banc dels Aliments del Estat va ser relativament fàcil. La necessitat marcava l’objectiu, i el voluntariat va ser la resposta col·lectiva i popular en la creació d’un nou model d’acció per resoldre els problemes no solucionats per les promeses del Estat del benestar. Des de Barcelona ens vàrem proposar promoure el model per tot l’Estat. Des del primer dia vàrem creure en la necessitat de donar a conèixer el model per tot Espanya, ja que necessitàvem una resposta unitària a proposar al sector industrial alimentari del mercat espanyol. Calia anar a exposar el nou model davant actituds molt diverses. Les respostes van ser variades segons el diferent nivell de maduració de les actituds participatives, en la profunda diversitat de les regions o autonomies del Estat. Lla feina va ser dura, però finalment el 1996 es va constituir la Federació Espanyola de Banc d’Aliments presidida per en Federico Riera-Marsà. Avui, els Bancs dels Aliments donen resposta a tots els recons del Estat. Agraeixo que el amic José Antonio Bustos President de la FESBAL ens hagi volgut acompanyar en aquest acte. “La Unió fa la Força”.

Volem substituir la feina del l’Estat pel Benestar?
Ens preguntaven, i ens pregunten encara, si volem substituir la feina de l’Administració per aconseguir un Estat del benestar?  No. Solament volem fer la nostra feina i ben minsament aconseguim una petita complementació.
De pobres n’hi ha hagut sempre, i potser sempre n’hi haurà i és per això que cal ajudar-los. El Banc dels Aliments fa allò que l’Administració no pot fer, “recollir els aliments consumibles però no comercialitzables" procedents dels agricultors, de les industries, del comerç i de la distribució. Som recicladors de mena i som solidaris amb una problemàtica global i permanent. La solidaritat és una acció que no pot ser individual, treballem per una xarxa solidària que estigui prop del problema, en el poble, en el barri si és possible, però també a nivell d’Estat amb la Federació Espanyola i a nivell d’Europa amb la Federació Europea. Volem evitar la fractura social, participem, aportant aliments en la integració de les persones, a ajudar-los a ser ciutadans, amb tots els seus deures, però també amb els seus drets humans: el dret a una alimentació digne i de qualitat, formem part d’un sol poble  i lluitem per una utopia.

Som els primers en detectar les crisis:
La crisi la varem notar immediatament seguint, el creixement de les noves demandes d'incorporació  La Marina Subirats, ha publicat recentment la seva tesi sobre Barcelona: ”De la necessitat a la llibertat”, en la que analitza el gran desenvolupament de Barcelona entre els anys 1985 i 2006. Aquesta llibertat ha durat poc. I el creixement també anava deixant a les cunetes els accidentats de la vida. És per això que ja el 2002 ens vàrem obligar a  buscar un nou local, per tal de complir amb la demanda creixent. Finalment el 2004, gràcies a l’ajuda de la Generalitat de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca, vàrem disposar d’una esplèndida nova seu que ens ha permès fer front a l’actual crisi que ja es va manifestar fortament el 2007. La realitat és que les barraques han tornat a aparèixer, prop de les ciutats i sovint també al mig del bosc. La demanda d’aliments s’ha més que duplicat.

Aquesta crua realitat ens ha empès a cercar noves fonts de subministra, però també a generar un nou model: la xarxa solidària. El 2009 tancàvem la memòria amb una declaració de principis “En democràcia, la Societat Civil ha de vetllar per l’Estat d’excepció social en que vivim”. Es tracta de demanar als ciutadans que sàpiguen que el problema és de tots, sense deixar la feina només al Govern o a l’Administració. Cal que tothom es mobilitzi, com tradicionalment s’ha fet, actuant en la proximitat, entrecreuant lligams socials i integrant els nous vinguts a la societat. És per això que el mateix 2009 vàrem organitzar el primer “Gran recapte” ens ha donat a conèixer i a més ha permès participar a tots els ciutadans a l’acció  solidària del Bancs dels Aliments. Cada vegada rebem  “més bosses i més plenes” i a més s’han multiplicat les captes en els barris, les empreses, les escoles, complementades per iniciatives personals, o d’empreses impulsades per la seva Responsabilitat Social Corporativa cada vegada més imaginatives.

L’escàndol més visible, és el de les persones que remenen els “containers” davant dels temples de l’alimentació, cercant les restes aprofitables. El nostre repte és anar a recollir els excedents en més de mil punts de venda, i fer-ho per les entitats benèfiques de proximitat. Aquesta és la millor expressió de la xarxa solidària, en cada poble i en cada barri de la ciutat.

Una de les noves fonts d’aliments ha estat la dels pagesos, que amb la retirada de fruita, enguany ens aportaran prop de 3.000 tones de fruita i verdura, complement ideal de la dieta, de la nostra  dieta mediterrània. Això ho hem fet amb la valuosa i estratègica col·laboració del Departament d’Agricultura, que ens ha ajudat a rebre les retirades de fruita i verdura. Una novetat pel nostre moviment a tot Europa ha estat la de transformar els excedents de fruita de temporada, en uns excel·lents i nutritius sucs que es distribueixen tot l’any.

Però tenim moltes propostes a la cartera. L’any que ve és l’Any Europeu de lluita contra el Malbaratament alimentari i hi volem actuar en profunditat, posant sobre la taula un model de formació, en les escoles, en els centres cívics i en la societat en general. No puc deixar de dir que avui ja anem a més de 150 escoles parlant i fent participar als futurs emprenedors i en la seu del mateix banc, dels problemes del malbaratament i la pobresa.

D’aquesta crisi també ens en sortirem, i segurament més aviat d’allò que ens creiem. En Joan Oliver preveu que pel 2020 la taxa d’atur a Catalunya serà del 5,6%! Però els pobres seguiran existint i molts d’ells hauran caigut pel llarg camí de la recuperació.

Finalment vull recordar, que aquesta tasca ha estat realitzada gràcies a una colla de persones i institucions.

Ho hem fet amb uns presidents decidits i treballadors:
En Josep Miró: fou el primer president va assumir la sempre dificultosa tasca dels inicis.
En Josep Torné, que ens havia cedit el primer magatzem: ens va ensenyar la logística dels aliments.
En Frederic Riera-Marsà: després de moltes negociacions va  aconseguir fundar la Federació Espanyola de Banc dels Aliments. El nostre referent en l’Estat espanyol.
En Manel Raventós: fou l’home de la modernització i professionalització.
I l’Antoni Sansalvadó: és l’home de l’actualitat que ens ha fet integrar en la imatge popular.
Però també ho hem fet amb els seus directors: Jordi de Miquel, Josep Albarracín, Lluís Brugada, José Arce, Montse Gispert, Jordi Ruiz, Anna Sancho i Pere Pujadó. I voldria senyalar especialment, a en Xavier Maluquer secretari del Patronat de la Fundació durant molts anys i mà dreta d’una colla de presidents.
Ho hem fet també amb tots els generosos donants: pagesos,  indústria alimentària, distribució, restauració i una colla de bona gent que ens ha ajudat.
Ho hem fet amb l’Administració local, especialment amb el Ajuntament de Barcelona.
Ho hem fet amb la Generalitat de Catalunya, i concretament amb els Departaments d’Agricultura, de Benestar social, de l’Agència de Residus de Catalunya i de Justícia.
Ho hem fet sobretot amb les entitats benèfiques que es troben en la primera línia de foc, i han consolidat la xarxa solidària.
Ho hem fet amb voluntaris, permanents o puntuals,  que han donat allò més preciós, el seu temps. I que tenen la voluntat de servir i la "voluntat de ser solidaris"
Ho hem fet amb assalariats, que han estat més que treballadors. I finalment ho hem aconseguit amb els pobres, que han fet possible que comprenem la seva dura problemàtica.

En resum, ho hem fet conjuntament amb tota la “gent del banc”, que han cregut en la Utopia del Banc dels Aliments i han fet possible l’esser reconeguts com a entitat de referència en la lluita contra la pobresa.
 A tots ells els hi donem públicament el nostre agraïment.
Seu del Banc dels Aliments de Barcelona: Carrer Motors 122