ENVÍEM LA FAM A LA PORRA

‘Enviem la fam a la porra’ és el nom de la campanya de recollida d’aliments que lidera la Fundació FC Barcelona en favor de la Fundació Banc dels Aliments amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, la campanya compta amb el patrocini de: Pastas Gallo, Arròs Montsià, Oli Borges, Sorli Discau i Llet Nostra; i amb el suport de la Fundació The Love Comes.

‘Enviem la fam a la porra’ pretén recaptar el major nombre de productes alimentaris bàsics necessaris per ajudar aquelles persones de Catalunya que més ho necessitin, i sensibilitzar la societat d’una situació de pobresa alimentària D'ARA I AQUÍ. Veure vídeo:  

http://www.youtube.com/watch?v=SBpzVDOjwbo

Sensibilitat amb els problemes locals 

Aquesta campanya sorgeix de la sensibilitat de la Fundació FC Barcelona amb els problemes que toquen més a prop la societat catalana. A Catalunya hi ha 1.325.000 persones vivint sota el llindar de la pobresa. El Bancs dels Aliments de Catalunya l’any 2008 van ajudar 52.000 famílies; l’any 2009, 90.000, fins a arribar a les 165.000 el 2010 passat, i aquesta xifra continua creixent. Aquesta evolució demostra la necessitat d’enfortir les capacitats de recollida i col·laboració amb el Banc dels Aliments perquè  aquest pugui seguir fent la seva important feina social.

Vies de recollida

Qualsevol persona podrà participar en la recollida d’aliments, o bé de manera presencial o bé a través del web oficial de la campanya: www.enviemlafamalaporra.org. fins l'ínici del partit Barça-Madrid per la final de la copa qu es celebra a València el dia 20 d'abril.

Els qui optin per fer-ho de manera presencial, durant el mes d’abril podran portar els aliments als esdeveniments esportius següents:

-        Dissabte 2 d’abril, partit Regal FCB -  Biscaia. Palau Blaugrana, 18 hores.

-        Dissabte 9 d’abril, partit USAP – Toulon. Estadi Olímpic Lluís Companys, 16.30 hores.

-        Dissabte o diumenge 9/10 d’abril, partit FCB – Almeria. Camp Nou.

Els aliments seran recollits el dia de cada partit als accessos del Palau Blaugrana, Estadi Olímpic Lluís Companys i Camp Nou, respectivament.  Els qui vulguin participar a través del web podran fer una donació en línia d’aliments, i Sorli Discau, que col·labora amb la campanya, els farà arribar al magatzem de la Fundació Banc dels Aliments.

Una porra amb premi

Tots aquells que prenguin part en la campanya –tant presencialment, com en línia–, en el moment de donar els aliments podran participar en una porra per encertar el resultat de la final de Copa del Rei entre el FC Barcelona i el Reial Madrid. Entre tots els que endevinin el resultat se sortejarà un premi molt especial: compartir un dinar a la Masia amb exjugadors del FC Barcelona.

Escoles, penyes i empreses també involucrades 

A més dels socis i aficionats del FC Barcelona, també participen en la campanya quinze escoles d’arreu de Catalunya, diverses penyes barcelonistes i cinc empreses patrocinadores: 

-        Arròs Montsià, autèntic arròs amb denominació d’origen protegit del Delta de l’Ebre, que se sembra, es conrea i es recull exclusivament en aquestes fèrtils terres amb l’esforç i la bona feina dels socis agricultors de la Càmara Arrossera del Montsià, cooperativa fundada el 1927.

-        Pastas Gallo és líder en la fabricació i comercialització de pasta alimentària a Espanya. Un dels motors d’èxit és l’aposta per la innovació i la qualitat dels seus productes, que l’han consolidat com l’empresa referent del sector al nostre país. Ofereix una completa línia de pastes per a tots els gustos.

-        Llet Nostra, la llet de cooperatives catalanes, tercera marca de llet al país, és un projecte nascut per donar sortida a la llet de 225 explotacions i així garantir el futur del sector. Aglutina el 30% dels ramaders catalans i el 25% de la llet que es produeix a Catalunya.    

-        Grup Borges és un dels primers operadors de productes de la dieta mediterrània en el món, i s'ha convertit en un gran exportador dels seus valors, dels seus beneficis saludables, de l’excel·lent sabor i de les seves qualitats essencials. Borges compta amb plantacions pròpies que abracen més de 1.500 hectàrees a Espanya i Califòrnia; 10 plantes de producció i una estructura de distribució que li permet arribar a més de 100 països.

-        Sorli Discau és una empresa familiar i catalana amb prop de 90 anys d’història que va néixer al Poblenou de Barcelona quan el fundador, Francesc Sorli, va obrir una botiga de queviures el 1923. Actualment, amb prop de 100 Supermercats a Catalunya  i 2.000 empleats, ja és un dels referents quant a l'alimentació al nostre país.

Fundació Banc dels Aliments

 La Fundació Banc dels Aliments és una entitat benèfica sense ànim de lucre, independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basada en el voluntariat, amb l’objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses, evitant tot malbaratament o destrucció dels aliments, i alhora  recaptar aliments procedents de donacions solidaries i redistribuint-los gratuïtament, a través d’entitats benèfiques, entre les persones necessitades de Catalunya per lluitar contra la pobresa alimentària i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net.

La Fundació del Futbol Club Barcelona

Fundada el 1994, té l’objectiu de difondre i promoure la dimensió formativa, educativa, cultural i social del Futbol Club Barcelona a la societat en general, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, i en l’àmbit internacional. En l'actualitat, els seus projectes, que utilitzen principalment l'esport com a eina d'inclusió social, arriben a més de 220.000 beneficiaris a tot el món.

La pobresa: un problema estructural de la societat catalana

La pobresa a Espanya i Catalunya és un fet greu, que s’ha mantingut a uns nivells dels més alts d’Europa i que s’està agreujant a partir del inici de la crisi econòmica que ha provocat un augment del nivell del atur dels més elevats des dels anys seixanta. La previsió és que s’agreugi pel proper any fins arribar al 20% de la població activa. La recuperació serà lenta i es desplegarà en diversos exercicis.

En la Cimera de Lisboa del any 2.000, la Unió Europea va adoptar per primera vegada un programa específic de lluita contra la pobresa i l’exclusió social. Per això es varen establir uns indicadors socials per mesurar la pobresa. Espanya, junt amb Portugal i Grècia, se situen, any darrera any, a la cua d’Europa: el 18-20% de famílies perceben uns ingressos inferiors al 60% de la mediana de la població i Catalunya no n’és una excepció.

El Observatori Català de la Inclusió Social ha publicat un xifres similars (dades 2006) i allò que és més greu és que el indicador de pobresa alta detecta un 7% de les famílies amb risc d’exclusió (població que percep menys del 40% dels ingressos de mediana): o sigui a Catalunya unes 500.000 persones poden tenir greus problemes d’exclusió social. Es considera que la pobresa de llarga durada, a Espanya i també a Catalunya, te unes característiques fortament estructurals, ja que encara que el 53% de llars reben algun tipus de prestació social (vellesa, jubilació, atur i d’altres), aquestes es situen a un nivell inferior a les d’Europa. Amb dades de 2.006, el 24% de les llars tenen ingressos inferiors a 14.849 euros a l’any. Ara, amb la crisi econòmica, la situació s’ha agreujat.

En aquest darrer any, les persones ajudades per les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels aliments han augmentat més d’un 40%. Això és degut a que la situació actual d’alentiment de l’economia ha situat l’atur al 15,9% de la població activa, que es preveu arribi al 20% el proper any ( el més alt des de finals del anys setanta). És un dels nivells més alts d’Europa, que afecta a tots els nivells de la població però especialment als joves.

1.- L’atur, entre els menors de 25 anys, és del 38,15%; ja es parla d’una generació perduda. O sigui, que un de cada tres parats te entre 20 i 24 anys o és immigrant. Però també hi ha la pobresa de llarga durada, amb unes facetes molt diverses que requereixen per cada una d’elles un tractament individual. Els jubilats, les vídues i les famílies monoparentals, encara formen el nucli estructural més nombrós, al que cal afegir els de persones amb malalties cròniques, discapacitats, o drogoaddicció. Però avui, els immigrants ja representen prop de la meitat de persones assistides per les entitats benèfiques que acudeixen al Banc dels Aliments de Barcelona.

2.- Actualment estan apareixen nous elements de vulnerabilitat, com és el dels treballadors pobres, o sigui treballadors amb feina, però amb salaris de 18.883 €/any per sota del llindar de pobresa (Idescat 2009), el de famílies joves del país aturades o mileuristes que suporten costos d’habitatge o hipoteques que representen més del 70% dels seus ingressos. El de famílies d’origen africà o llatinoamericà que varen optar pel reagrupament familiar i ara no poden suportar l’augment de les despeses per habitatge i els seus serveis. Cal tenir en compte que en els darrers dos anys les despeses que més han augmentat són les estructurals que són totalment inelàstiques (no es poden reduir), com són els serveis lligades al habitatge com l’aigua, l’energia i les taxes municipals.

3.- Finalment, la nova font de pobresa i exclusió social és la d’una important borsa d’immigrants en situació irregular, que realitzaven treballs en el sector de la construcció o serveis, ambdós greument afectats per la crisis. Al trobar-se sense regularitzar, agafen feines esporàdiques en treballs de temporada, i les seves dones en el servei domèstic o en l’assistència a persones amb dependència, que les aïlla i dificulta la seva inserció social.

4.- A tot això, s’afegeix la incorporació de nous segments de població que van exhaurint els temps de subsidi per atur, que sovint son molt curts d’acord amb els pocs anys cotitzats. L’esforç que estan realitzant les diverses administracions amb competències i responsabilitats socials és important. Les entitats benèfiques, situades en el primer front d’escomesa del problema, estan multiplicant els esforços i donen unes greus senyals d’alarma davant la immensitat d’una problemàtica de difícil solució a curt termini. Es per això, que cal continuar treballant plegats aportant nous medis, i proposant actuacions ja no temporals, sinó permanents. Ja que es preveu, que la crisi s’empitjorarà encara per un any més, arribant a una taxa d’atur del 20%. Posteriorment, ja en el 2011, es preveu una recuperació lenta, que exigirà mesures continuades i ja permanents en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. El Banc dels Aliments de Barcelona és conscient d’aquesta situació i és per això que està buscant noves fonts de subministra d’aliments per atendre a la demanda creixent.

5.- Les estadístiques sobre la pobresa reflecteixen difícilment la realitat. A partir del tractat de Lisboa, es van unificar criteris. Es considera pobre el que te una renda inferior al 60% de la mediana. Això vol dir que hi hauria més d’un milió de pobres a Catalunya. També hi ha altres definicions com és la pobresa alta i la severa. Per mesurar la població amb necessitat de ser assistida considerem la pobresa alta, que a Catalunya representen un 7,2% de la població i unes 500.000 persones.

Aquestes estadístiques en aquests moments de grans canvis han quedat totalment desfasades i cal avaluar fins i tot la difícil situació per el proper any 2010.  Es per això que s’ha considerat l’augment del atur, considerant que només un 25% se posicionarà en situació de pobresa. Això vol dir que el 2010 prop d’un milió de persones es situaran al nivell de pobresa alta i això significa el doble de persones i per tant de necessitats que en el 2007!!!!!!!!

Si en temps de dictadura es declaraven “estats d’excepció polítics”, en temps de democràcia s’han de declarar “estats d’excepció social”, per aquells temes que el sistema vigent no pot resoldre

Jordi Peix

Un cas de màrqueting solidari: “Ajuda’ns a ajudar”

Marcilla ha  encapçalat la seva acció de col·laboració amb els Bancs dels Aliments d'Espanya amb l’eslògan “Ajuda’ns a ajudar”, que defineix adequadament el concepte de Màrqueting social: en efecte el “màrqueting amb causa” representa una aliança entre consumidor i empresa, per la lluita contra la pobresa. Aquestes accions permeten consolidar la voluntat d’una empresa alimentària per lluitar contra la pobresa, amb allò millor que té, els aliments que ella mateixa produeix.  

Un cafè per a tothom : una mica d'història

Des de fa 11 anys, a Bèlgica, als mesos d’hivern, tothom pot participar en la campanya “Café per a tothom” i així oferir quan més fred fa, una mica d’escalfor als més necessitats. En una enquesta de la Federació dels Bancs dels Aliments de Bèlgica van detectar que els tres primers aliments demanats eren el cafè, la llet i el sucre.

L‘objectiu de l’acció és ben senzill, per cada paquet de cafè venut a Bèlgica el Desembre, Douwe Egberts fa la donació de dues tasses de cafè als Bancs dels Aliments. A Espanya, Marcilla, filial de l’empresa belga ho fa, des del 10 de gener fins el 13 de febrer. El 2010 aquesta iniciativa es va celebrar per primera vegada a España i van suposar 6,3 milions de tasses de cafè, que representen 32 tones de cafè que van donar al Banc dels Aliments.

Altres grups s’han afegit a la iniciativa

A aquesta acció ja s’hi ha afegit el grup hoteler Meliá, l’empresa de vending AC Automatic Company, el grup Mahou-San Miguel i l’empresa de càtering Arcasa que també donaran l’equivalent  a dues tasses de cafè als bancs d’aliments per cada quilo de cafè que serveixin als seus clients durant els dies que duri la iniciativa. Una de les motivacions que va creixent en la selecció dels aliments, a part del preu, la qualitat, el plaer i la facilitat en la sev utilització, és la seva ètica, ja sigui social, ecològica, o humanitària. El percentatatge que representa en cara és baix però les accions de màrqueting sovint fan la diferència.

Les operacions quilo en són el complement.

Paral·lelament la campanya es presentava en diverses ciutats realitzant una crida a la recollida d’aliments, amb l’anomenada Operacions Quilo, en què un camió itinerant realitza un recorregut des de Bilbao fins a Valladolid, Saragossa, Barcelona, Alacant, Madrid i Sevilla, passant de dos a tres dies a cadascuna d’aquestes ciutats L’acció busca recollir aliments donats pels ciutadans perquè els Bancs d’Aliments de tota Espanya els puguin distribuir entre col·lectius de població que viuen en condicions de precarietat econòmica. A més, per cada quilogram d’aliments recollits a cadascuna de les set capitals, Marcilla entregarà l’equivalent a dues tasses de cafè als Bancs. Per a properes ediccions caldria trobar un lloc més adient, com ara la plaça Universitat i una instalacció més accesible, tipus carpa, tot plegat per tal de facilitar les aportacions del públic

Jordi Peix