Cerca en aquest bloc

16 de juny del 2011

L’alimentació en les llars catalanes 2010

Una alimentació suficient i saludable
El 1992 en la Declaració de Barcelona sobre els drets Alimentaris del home, en la que hi va participar el Banc dels Aliments es va declarar per primera vegada que “Tot ésser humà ha de tenir dret a una alimentació suficient i.saludable".

A Catalunya un de cada cinc catalans és pobre, segons el Institut d’Estadística de Catalunya, d’aquests uns 600.000 es troben en situació de pobresa extrema amb greus dificultats per disposar d’una alimentació suficient, degut a que les despeses fixes, especialment les d’habitatge superen el 50% de la seva renda. Avui les despeses en alimentació representen solament un 14% de les despeses de la llar. Paral·lelament en el món occidental ha despertat un especial interès un model de l’alimentació mediterrània pel seu efecte davant les malalties derivades d’una alimentació desequilibrada, Malauradament l’anomenada dieta mediterrània definida bàsicament per un elevat consum de fruita, verdura, peix i oli d’oliva es va degradant. El Banc dels Aliments ha de tenir en compte aquesta realitat per tal d’oferir aliments que restitueixin als més necessitats els aliments que permeten mantenir una dieta suficient i saludable. És per això que analitzarem ràpidament l’alimentació de les llars catalanes utilitzant l’enquesta que realitza el Ministeri d’Agricultura, pel que fa l’any 2010.
Principals aliments consumits. (550 Kg per persona i any).

Si no tenim en compte les begudes (alcohols i gasoses), el consum per càpita és d’uns 550 Kg per persona i any.
Els dos grups preponderants; fruita i horta i llet i derivats ja representen un 53% dels aliments consumits. a fruita i horta amb un consum de 188,5 Kg suposen un 35% i el de la llet i derivats un 19%. A un segon nivell el segueixen la carn i el pa, i a tercera divisió arriben els productes pre-elaborats, l’oli, el peix fresc i els ous, tot això complementats per una amplia gamma dels demés productes.

Consum per càpita Kg. 2010
Fruita 
113,3
Oli
13,1
Horta
75,2
Carn  transf
12,2
Llet
68,7
Peix fresc
11,6
Carn
55,8
Ous  kg
8,0
Derivats lactis
35,9
Pasta
5,3
Pa
33,1
Arròs
4,2
Plats preparats
15,3
Cons  peix
4,2
Fruita  horta Transf
14,2
Llegums
3,8
Vins
13,3
Sucre
3,5
pastisseria
13,2
Fruits secs
3,3

La resta de productes situats a sota dels 5 kg de consum per persona i any, complementen la paleta amb uns 10 colors que permeten una gran variabilitat dels àpats i consum alimentari, com es pot observar a les prestatgeries dels mercats, supermercats i botigues de proximitat.

El Banc dels Aliments ha de tenir en compte aquesta realitat per tal de poder combinar la distribució de productes secs, de llarga combinació amb productes frescos molt exigents pel manteniment de la xarxa del fred al llarg de tots els esglaons de la distribució. La cadena solidària s’ha de complementar per una cadena de distribució moderna, higiènica i de qualitat. Els més necessitats, són els que precisen de millors tecnologies i millor seguretat alimentària degut a la precarietat de les seves cuines..

Cost del consum dels aliments: 1.560 € persona i any.
Si no tenim en compte les begudes (alcohols i gasoses, el cost de consum per persona és d’uns 1.560 Euros per persona i any.


Ara és la carn amb el 28% de les despeses el grup que se situa en primera línea seguida dels dos grups de més consum: fruita i horta (18%) i la  llet i derivats (13%).  Aquests ja representen el 55% de la despesa i són productes amb poca transformació. A un segon nivell el segueixen el pa, el peix, la pastisseria i els plats preparats. Ja més lluny hi ha un ventall de productes amb una despesa inferior als 35€ persona i any que complementen el cost de la dieta quotidiana.

Valor anual per càpita    (€)
Carn
378,9
Cons  peix/
39,1
fruita
160,4
Vins
33,1
Derivats lactis
138,6
Fruita i horta T
30,6
Horta
131,5
Oli
30,3
Carn transfor
115,6
Fruits secs
21,7
Pa
87,6
Peix congelat
21,0
Peix fresc
84,0
Xocolates
20,7
pastisseria
67,7
Fruita horta Con
20,6
Plats preparats
64,6
Cafès infusions
20,4
Llet
68,7
Ous kg
15,8

Cal disposar d’una logística de punta per aprofitar els productes de més preu.
Per el sistema de venda de la carn i l’aprofitament de subproductes, el Banc dels Aliments disposa de molt poques recepcions de productes carnis, si no és en forma de productes transformats, cuinats i precuinats. La recuperació ce caps i puntes resultat del filetejat d’embotits, és una possibilitat que s’està ampliant a diverses industries.
En el cost de l’alimentació la fruita i l’horta representa un capítol molt important a tenir en compte, tot tenint en compte els problemes de distribució que precisen d’una logística adequada, ja sigui des de Mercabarna, com dels productes rebut mitjançant la col·laboració en la retirada prevista per la PAC.

La rebuda de derivats làctics estan creixent de forma exponencial i també precisen d’una logística i xarxa del fred ràpida i eficient. La recepció de productes relacionats amb la pastisseria industrial s’està ampliant però requereix una recollida i distribució immediata. En aquest sector hi ha molt bones possibilitats de recuperació de productes congelats, com també de pa, que requereix un ple funcionament de la xarxa de fred, i la possible industrialització del procés in situ. És un tema que s’està estudiant per l’avenir.

El consum dels pobres és diferent.
L’enquesta que utilitzem realitzada pel Ministeri d’Agricultura (MARM) es realitza sobre una base molt reduïda 2.500 enquestats. És per això que pel que fa a dades segons estrats de població es publiquen solament a nivell estatal. Però en grans línies els consumidors situats en la base de la piràmide (estatus econòmic baix) són els que consumeixen més fruita i verdura, més pa també i curiosament més carn, però això si la de més baix preu. Globalment mengen més quantitat de producte, necessari per respondre a les necessitats de treballs més durs.
Jordi Peix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada